Preedició > Obra | Al menú

Obra de Pere Farrando

Per ordre cronològic descendent:

Vídeo promocional del curs “Editatge avançat”

Vídeo de presentació del curs “Editatge avançat” a Eina, Centre Universitari de Disseny i Art, que no es va arribar a portar a terme.

A dalt.

Article: “De l’ortotipografia a l’editatge”

Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística [en línia], 58 (1r semestre 2016), 4-16.

Català:
Atès que el terme ortotipografia s’ha generalitzat amb un significat, ‘ortografia de la tipografia’, que l’autor considera que no és acceptable, proposa substituir-lo per editatge, que pren de l’obra de Josep M. Pujol. Així mateix, a partir dels ensenyaments de Pujol, demostra que l’editatge no s’emmarca en l’ortografia, una idea que llegim extensament en la bibliografia en castellà. Per acabar, considerant que l’Ortotipografia, l’obra de Pujol i Solà que va posar en circulació el terme, s’organitza en dues parts, sosté que la matèria de la segona, la composició del text, hauria de ser desvinculada de l’editatge.

Paraules clau: composició del text, correcció, ortotipografia, editatge, tipografia, llibres d’estil, codis tipogràfics

Aranés:
Pr’amor qu’eth tèrme ortotipografia s’ei generalisat damb un significat, ‘ortografia dera tipografia’, que non ei acceptable, prepausam de remplaçar-lo per editatge, que prenem dera òbra de Josep M. Pujol. Atu madeish, a compdar des ensenhaments de Pujol, demostram qu’er editatge non se correspon damb era ortografia, ua idèa que liegem extensaments ena bibliografia en castelhan. Fin finau, en tot considerar qu’era Ortotipografia, qu’era òbra de Pujol e Solà ne metec eth tèrme en circulacion, s’organize en dues parts, sostiem qu’era matèria dera dusau, era composicion deth tèxte, li calerie èster desestacada der editatge.

Paraulas claus: composicion deth tèxte, correccion, ortotipografia, editatge, tipografia, libres d’estil, còdis tipografics

A dalt.

Article: “Josep M. Pujol i la composició del text”

Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística [en línia], 53 (2n semestre 2013).

Català:
Els dos articles de Josep M. Pujol a Llengua i Ús (2001 i 2002) constitueixen la plataforma perfecta per recordar i revalorar la figura del professor, mestre de qualsevol que s’interessés per la lletra impresa. En aquestes pàgines repassem les seves lliçons i les complementem, quan cal i podem fer-ho. D’altra banda, aprofitem l’atenció posada en la lletra tipogràfica per entendre-la com els fonaments de l’edifici que és la composició del text. Tanquem l’exposició parlant del paràgraf com a unitat tipogràfica i esmentant les tasques de la composició del text a partir de l’ús del programari disponible avui.

Paraules clau: composició del text, lletra, paràgraf, font, glif, ela geminada

Aranés:
Es dus articles de Josep M. Pujol en Llengua i Ús (2001 i 2002) constituissen eth trampolin perfècte entà rebrembar e revalorar era figura deth professor, mèstre de quinsevolh que s’interessèsse pera letra impresa. En aguestes pagines repassam es sues leçons e les complementam, quan cau e podem hè’c. De un aute costat, profitam era atencion metuda ena letra tipografica entà comprener-la com es fondaments deth bastiment qu’ei era composicion deth tèxte. Barram era exposicion en tot parlar deth paragraf coma unitat tipografica e en tot mencionar es prètzhèts dera composicion deth tèxte a compdar der usatge deth programari disponible aué.

Paraulas claus: composicion deth tèxte, letra, paragraf, hònt, glif, èla geminada

A dalt.

Article: “L’espai dur: un refinament invisible”

Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística [en línia], 52 (2012), 13-22.

A qui li agrada llegir segle al final d’una ratlla i la seva xifra romana al principi de la ratlla següent? Per evitar aquests casos tenim un caràcter específic, l’espai dur. Els sistemes operatius i les aplicacions que utilitzem per escriure ens donen les eines per introduir-lo. No és una figura isolada en el repertori de caràcters per imprimir: d’espais n’hi ha tota una família. I utilitzar-lo, fet i fet, no significa altra cosa que aprofundir en la composició del text.

A dalt.

Article: “Raons per descartar el terme ‘diàcrisi’ en tipografia del text (i una alternativa)”

Terminàlia [en línia], 2 (2010), 17-22. <https://raco.cat/index.php/Terminalia/article/view/249276/333614>.

Aquest article vol proposar als especialistes en tipografia i editatge de textos que descartin diàcrisi i diacrític per falta d’idoneïtat, a partir del seu significat etimològic i d’un repàs de la bibliografia en què són definits. Entre altres expressions possibles de la llengua general, ens fixem en una alternativa: el mot de la llengua general marcatge.

Paraules clau: edició de textos; correcció; ortotipografia; tipografia; diàcrisi; lletra cursiva; lletra negreta; cometes dobles; marcatge

A dalt.

Article: “Deixem-ho rodó”

El Punt, 1 juny 2010, Tarragona, 33.

El PDF que ofereixo és la versió retocada i ampliada inclosa a Els articles de Preedició a l’octubre del mateix any.

A dalt.

Article: “La revisió ortogràfica en InDesign CS2 d’Adobe”

Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística [en línia], 42 (), 38-43.

En els sectors editorial i de la premsa escrita, l’evolució del software domina l’activitat dels professionals. Com més va, més feina s’ha de fer en l’edició i menys en la preimpressió. I encara hi ha tots els treballs que no passen per les mans de cap especialista. Els usuaris d’InDesign CS2 (Adobe), el programa més estès en aquests dos sectors, tenen un marge ampli per controlar l’ortografia en els seus textos. Cal configurar bé els documents i seguir unes instruccions precises.

A dalt.

Llibret: ‘Sobre la cursiva’

Lleida: Pagès Editors.

A dalt.